ELS CONTES POPULARS, MERAVELLOSOS
(revalorització)
Xerrada
de Mª Eulàlia Valeri a l’IME 1983
Els contes populars
són narracions en un espai i temps imprecisos:
-“En aquell temps que els ocells tenien dents
i els arbres cantaven…”
-“Una vegada hi havia… “
En llocs poc
nominats : un castell, un poble, un bosc…
Amb uns personatges,
normalment, anònims: un pare i una mare, tres germans, un rei, un
ferrer, en Joan, la Maria (en aquests casos el nom usat de forma genèrica).
Els anomenen
“populars” perquè s’han transmès oralment a través de generacions i generacions
per la gent del poble i se’n desconeix cap autor concret.
El seu origen es perd
també en la fosca del temps, més enllà de la història. Sobre això hi ha hagut
diferents teories:
A. ¿Provenen
d’uns models bàsics, tenen un tronc comú, expandit per migracions o relacions
culturals i modificats per tal d’ajustar-los a cada època i cultura?
B.
¿Se n’han originat de
semblants en diferents indrets perquè l’home, sigui d’on sigui, és bàsicament
igual en les seves passions?
Actualment es tendeix
més cap a la teoria A.
Els contes segueixen
sempre unes pautes que capten l’atenció, desperten i estimulen l’interès, la
curiositat, fan viure emocions, sensacions, accions... tot això enriqueix i, en
definitiva, acaba satisfent la persona. Per això la característica més
important dels contes és la de produir satisfacció, joia, plaer, a través de la
paraula. Aquesta és la primera finalitat dels contes, una finalitat estètica:
produir bellesa.
Però com que han
enriquit, fet créixer la persona i li han transmès unes línies de conducta,
conduint-la a un bell final, a tenir un objectiu en la vida, els contes tenen
una segona finalitat: l’educativa o ètica.
Com arriba aquesta
finalitat al nen?
A través dels
diferents tipus de contes, la diversitat dels quals cobreix tots els aspectes
bàsics a educar de la personalitat.
Pràcticament aquesta
diversitat es pot resumir en:
|
Tres
tipus de contes.
El
final és factible a l’ésser humà
|
MERAVELLOSOS
|
Blancaneus,
Ton i Guida, La flor romanial... (on entra l’element irreal: bruixes,
fades, objectes màgics que ajuden a un ésser humà a obtenir la felicitat)
|
|
HUMANS
|
Epaminondas... (sovint
són humorístics o satírics, sense cap element màgic)
|
|
|
D’ANIMALS
|
Els tres
porquets, Les set cabretes... (on hi compten molt els valors més
humans: astúcia, enginy, presència d’animals)
|
I deixem apart tota
la resta de contalles com
|
MITES
|
(l’heroi és un ésser sobrenatural, un déu... i el final
és irrealitzable per a un humà)
|
|
LLEGENDES
|
(l’espai, temps o personatges són , en part, precisos,
històrics o reals)
|
|
FAULES
|
(moralitats explícites o imposades, la saviesa popular
a través dels animals però dita al final amb una “moraleja”)
|
|
DITES, REFRANYS...
|
|
Per quin mètode li
arriba al nen la finalitat educativa?
Fixant-nos,
bàsicament, en els Meravellosos, veurem que li arriba per l’estructura mateixa
dels contes, els quals responen a necessitats vitals del nen.
|
Els
nens tenen problemes materials i psíquics (necessitats vitals)
|
d’alimentació (tenir coberta la gana, la set)
|
|
|
de seguretat i estimació (tenen por...)
|
||
|
de justícia (gelosia)
|
||
|
de
creixement
|
d’independència i afirmació
|
|
|
de superació
|
||
|
de saber cap on va la vida
|
||
Les tenen encara que
no en siguin conscients i l’estructura dels contes meravellosos els anirà com
anell al dit per superar-les.
1.. En
primer lloc, els contes parteixen d’un problema, d’una desgràcia, mancament,
malifeta, d’una necessitat que cal superar: no hi ha menjar (Ton i Guida)
2n. En
segon lloc cal passar per unes proves, acció, aventures: superació de
dificultats (la qual cosa donarà als protagonistes una experiència de la vida):
en Ton i la Guida es perden pel bosc, troben la bruixa, els empresona o
esclavitza...
3r. Hi
ha uns elements meravellosos o màgics (per la vida real pot ser el tenir un
ideal, companys que t’ajuden, gent que t’estima i t’espera): casetes mengívoles, bruixes... cavalls que
volen, pedres que parlen..., elements importants que educaran la imaginació i
ens faran aptes per comprendre la Poesia.
4t. Uns
elements repetitius: els pares planegen dues vegades abandonar-los, dues
vegades l’acció de llençar quelcom pel camí... (Ton i Guida); tres porquets fan tres casetes, el llop tres vegades
prova d’ensorrar-les (Els tres porquets)...
Això donarà satisfacció al nen, en
tornar a sentir una cosa ja coneguda, la qual li ha demanat un esforç d’atenció
la primera vegada i que ara, en repetir-se més o menys una acció similar, li
permet assimilar millor la idea primera: la Blancaneus tres vegades escolta a
la bruixa...
Les repeticions expressen la necessitat
que té el nen d’assegurar-se ben bé de que el problema es pot superar (és per
això també que molt sovint els nens no es cansen de sentir una colla de vegades
un mateix conte).
En la vida real tens, sovint, moltes
oportunitats per arranjar el que no t’hagi sortit bé.
5è. Una
reparació, superior, del mal o necessitat primitiva dels protagonistes: Ton i
Guida no tan sols ja no passaran gana una temporada sinó mai més, ja que han
trobat els tresors de a bruixa.
Adonem-nos de com
aquesta estructuració respon a una didàctica:
1. Exposició
del problema.
2. Camins
per trobar-ne la solució.
3. Seguretat
de que existeix solució si ens hi esforcem i hi posem voluntat de superació.
El nen troba en el
conte la projecció, l’expressió de les seves angoixes, hi reconeix les seves
dificultats però:
·
En el conte, un altre
viu el seu problema, ja no és ell sol.
· En el conte, aquell problema
queda solucionat, això li diu que el seu propi problema és, també,
solucionable; d’aquí n’extraurà esperança i confiança en sí mateix de cara al
futur.
· Aquesta confiança queda
refrendada per la presència del narrador; l’amic que ho viu amb ell i el qual,
el nen intueix que sap que allò acabarà bé: sortirem de tots els perills.
Per tot això podem
veure com els contes meravellosos continuen essent plenament vàlids avui.
Els nens se’ls han
apropiat, tot i que no eren específicament per a ells sols, sinó, en el seu
origen, destinats al poble en general, però donat que toquen punts fonamentals
en la infantesa que és l’etapa del creixement i busqueda del Jo, d’aquí la seva
importància en la formació de la persona.
Els contes presenten
les veritats de la vida a través d’imatges, de símbols:
Els contes diuen al
nen que la lluita contra les serioses dificultats de la vida és inevitable:
forma part de l’existència humana però si no la defuig, si s’hi enfronta
posant en joc tot el seu ésser, podrà dominar els obstacles i se’n sortirà.
Aquest és el gran
valor, la gran ensenyança dels contes que, avui més que mai, els nens
necessiten que se’ls gravi en el seu jo més íntim, contra la desesperança, el
passotisme o el suïcidi.
Altres valors, com l’històric,
són també importants:
El conte cal
estimar-lo per haver estat l’eina bàsica d’aprenentatge de tots els homes del
món, fins al segle passat i és encara eina important en societats no tan
“avançades” com l’occidental.
En molts d’ells hi ha
restes de les antigues pràctiques rituals iniciàtiques: l’adolescent és dut a
la casa dels morts (símbol de morir a la vida d’infant ) i en surt transformat
en adult; la Bella dorment, la Blancaneus, moren o s’adormen essent nenes i
ressusciten a l’Amor – Vida adulta.
També podem
descobrir-hi antigues creences i visions del món així com transmissió de regles
o lleis:
casa
del bosc = casa d’Homes
tallar-se
un dit (Blancaflor) = amputació fugir
del pare (assetjament sexual)
Aquest aprenentatge
era total: des d’aprendre a parlar bellament amb les expressions i vocabulari,
triats i garbellats per l’assessorament de mils d’anys, passant per
l’aprenentatge de la sensibilitat, la fantasia, el poder de la imaginació...
fins a l’aprenentatge dels valors ètics.
Per tot plegat es
mereixen un gran respecte i un tenir-los en compte com ho faríem amb el millor
document o monument que ens haguessin deixat els nostres avantpassats, ja que,
realment, també això són.
VALOR
DELS CONTES POPULARS AUTÒCTONS
Fora bo anar
popularitzant cada vegada més els nostres contes populars: catalans, mallorquins,
valencians, castellans, sud-americans, àrabs... la majoria dels contes,
anomenats clàssics: Perrault, Grimm, alguns d’Andersen o de les Mil i una nits,
es troben a casa amb altres noms i variacions i no tenen res a envejar a les
altres versions estrangeres tan conegudes. És important que els nens coneguin
les versions autòctones abans que els de fora ja que reflecteixen, en certa
manera, una sensibilitat diferent, la cultura pròpia. Aquest valor encara poc
estudiat (pel que fa al nostre país) hi és segur i implícit com hi és en tota
altre manifestació popular: jocs, cançons, festes, etc... que tot i mantenint
uns lligams universals cada país hi aporta unes característiques pròpies.
BREU BIBLIOGRAFIA DELS CONTES POPULARS DELS PAISOS
CATALANS
Amades, Joan Rondallística
Editorial Selecta
Racó, Jordi des Rondalles
mallorquines Editorial Moll
Caseponce, E. Rondalles
del Rosselló Editorial Balmes
Valor, E. Rondalles valencianes Editorial
Tres i Quatre
Ferrer, A. Rondaies de Menorca Editorial
Nura
BREU BIBLIOGRAFIA DELS CONTES POPULARS CASTELLANS
Almodóvar,
R. Cuentos
al amor de la lumbre I Editorial Alianza
Almodóvar,
R. Cuentos
al amor de la lumbre II Editorial
Alianza
Sánchez
Pérez, J.A. Cien cuentos populares españoles Editorial
Olañeta
Espinosa,
A.M. Cuentos populares de España Editorial
Espasa-Calpe. Austral
BREU BIBLIOGRAFIA DELS CONTES POPULARS D’ARREU DEL MÓN
(MULTICULTURAL)
Las mil y una noches
Editorial Plaza Joven
Cuentos saharauis Editorial Anaya
Contes d’Àfrica Editorial Columna jove
Samper,
J. M. Mites, contes i llegendes dels cinc
continents Editorial Joventut
M.D.
Contes
d’arreu del món. Editorial Juan Granica
Cuentos Populares rusos
Kipling,
R. Precisamente así
SORTINT AL PAS D’OBJECCIONS I PREJUDICIS
Massa sovint hi ha educadors que menyspreen els contes o
els culpen de
1. Burgesos, maniqueus
2. Masclistes
3. Cruels
4. Massa fantàstics
5. Històries passades de moda
1.
Burgesos,
maniqueus, que reflecteixen models de societats monàrquiques....
Ja
hem dit que els contes presenten les veritats de la visa sota símbols: en molts
contes el protagonista o la protagonista arribaran a ser Reis.
Ésser
Rei és el símbol de que: s’ha
arribat a l’estadi d’Adult.
s’ha
arribat a ser Amo de sí mateix
s’ha
arribat a ser totalment apte per aportar el bo i millor de sí mateix en bé de
la societat
La
immensa majoria tenen un origen anterior
a l’edat mitjana i no cal dir al s. XVII o XVIII (època de Perrault, el qual va
fer una certa adaptació a la seva època d’antigues rondalles):
La Ventafocs (s. IX a la Xina i, ja abans,
a l’Antic Egipte).
La Blancaneus (a l’antiga Grècia, mite de Casiopea i Andròmeda)
La princesa granota (s. XV a C. A la Índia)
L’ocell
que parla, l’aigua que canta
(s. V a la Xina)
etc...
Molts
tenen inclús un origen prehistòric i reflecteixen el pas de la societat tribal,
de la horda del matrimoni col·lectiu i consanguini a l’actual forma de societat
unifamiliar.
El
conte català La Blancaflor reflexa
l’horror al casament amb el pare, ja documentat en l’antiga Grècia a través del
mite de Medea: Medea fuig amb el seu estimat Jason, perseguida pel seu pare,
mata al seu germà i el fa a trossets per entretenir al seu pare.
2.
Masclistes (vegis L’autèntic paper de la dona en els contes populars de Dolors
Julian)
No
sempre l’heroi és l’home, ni és el qui té la iniciativa ni el qui sempre
allibera o lluita:
L’aranyeta d’or (l’heroïna és la noia)
L’ocell
que parla, l’aigua que canta (l’heroïna
és la noia)
El
pare Janàs
Ton
i Guida (ho
són tots dos però més la Guida)
D’altra
banda, el sexe, com l’edat del protagonista, no és l’element important que es
fixa en la ment del nen sinó allò que li passa, allò que fa.
3.
Cruels
En
això cal precisar que la vida real ho és encara molt més i els nostres nens,
del més petit al més gran, ho viuen diàriament encara que no ho vulguem (TV,
amics, escola, família...)
A
més a més, els contes fan viure experiències diverses i dosificades:
després d’una angoixa donen una alegria i el més important: pràcticament sempre
acaben bé.
Totes
aquestes vivències: por, angoixa, esperança, alegria, humor... preparen al nen
pel dia de demà i si la persona que els explica no és sàdica i s’estima de debò
els nens, sabrà traspassar una escalfor i una seguretat que faran que tot i
passant una certa por o moments cruels, el nen intuirà que això és temporal,
que el mal temps passarà i tornarà a lluir el sol.
Per
regla general, si el nen és normal i viu una vida afectiva, allò que tanta por
o recel ens fa a nosaltres del conte, al nen li rellisca, no s’hi queda; es
quedarà essencialment amb l’element positiu i amb el final feliç. Aquesta és
una finalitat important dels contes, exorcitzen les pors, ajuden a vèncer els
fantasmes.
4.
Massa
fantàstics
La
fantasia, hi ha qui diu, és nociva, els allunya del món, els fa somniar massa,
crea abúlics... no hi ha varetes màgiques, les solucions són irreals...
La
vareta màgica és un símbol, equival a trobar la clau del problema que l’afecta.
La
màgia mai la regalen en els contes, és un efecte d’una acció teva o el resultat
d’un esforç: ajudar una persona vella (Les
fades), lletja (La princesa granota)...
Les
solucions són simbòliques i el nen ho sent, sap que estan dintre d’un mateix,
és ell qui les ha de posar en marxa amb la iniciativa, esforç, sagacitat...
5.
Històries
passades de moda
La culpa d’aquestes males fames és la mala selecció o
tria de la persona que explica. És a dir, que havent-hi mils de contes sempre
hi ha qui explica només aquells en els quals l’heroi és un noi, els que fan més
por o són més cruels, que sempre hi surten reis i princeses, etc...
Resumint, doncs, els contes:
·
Fan
fruir, donen plaer.
·
Formen
la imaginació, la sensibilitat.
·
Fan
pensar, eduquen la intel·ligència, la voluntat, la tenacitat, fan tenir un
judici, un criteri.
·
No
imposen res ≠ faula
·
Obren
finestres al món: fan conèixer persones diferents; espais geogràfics diversos;
costums; ensenyen a parlar, utilitzant mots, maneres de dir; introdueixen a la
literatura; són la primera obra d’art que el nen pot conèixer.
·
Ensenyen
al nen a esdevenir home, a superar-se a tenir esperança, perquè li han
proporcionat uns recursos psíquics, profunds, que l’ajudaran.